dijous, 21 de febrer del 2008

l' any del planeta terra

Després d’ haver passat de (i reflexionat sobre) les tendències “new age”, la hipòtesi Gaia, la filosofia holística i la psicologia transpersonal...ara ens hem d’ enfrontar, a cada moment, amb una commemoració: el dia de...la setmana de...el mes de...l’ any de...
Enguany ens diuen que és l’ any internacional del Planeta Terra. Bé! Em sembla molt bé.

Però, també vull manifestar que li han fet tant de mal a la meva vella amiga, la Terra! Que si sobreexplotació dels seus recursos, que si tala forestal indiscriminada, que si malversament de l’ aigua potable, que si forats a la capa d’ ozó, que si ferralla espacial, que si quantitats altament verinoses de CO2 a l’ atmosfera, que si contaminació acústica, que si aliments transgènics o modificats genèticament...

I ara pretenen guarir aquest ésser “in articulo mortis”, que és el planeta Terra. Sí, home! En català, tenim una dita molt contundent: “quan fou mort, el combregaren!”.
Som uns irresponsables. I uns insolidaris. No sentim cap rubor a l’ hora de produir milions de tones de deixalles que contaminen els nostres aqüífers, els nostres camps, els nostres boscos, els nostres aliments. I, alhora, no ens cau la cara de vergonya quan contemplem, impassibles, com milions d’ éssers humans moren perquè no tenen menjar, perquè no tenen aigua potable, perquè no tenen medicines, perquè no tenen, tal com diem en la nostra llengua, “ni foc, ni llum, ni brasa, ni fum”. Ja m’ enteneu. Només cal que contemplem un dels països africans, o Bangla Desh, o immenses zones de l’ Índia.

Però vull ser raonable i possibilista. Vull creure que encara som capaços de rectificar i canviar de direcció. Vull creure que encara som capaços de compartir el que tenim. El que no em puc acabar de creure és que, els qui financien aquestes campanyes “de solidaritat” (i aquí no assenyalo ningú amb el dit) siguin capaços de renunciar als seus guanys fàcils. EE.UU i el seu invent del “new deal” és un trist precedent.
Si trobeu algú disposat a renunciar als negocis fàcils, ja em presentareu aquesta “rara avis”.