Tinc seixanta-set anys. Quan vaig començar les meves memòries (un xic especials -ja ho anireu descobrint- les coses pintaven molt diferent d'ara). Estàvem en ple maig francès 68 i en l'eufòria del Concili Vaticà II (aquí ja us dono una pista important. Una altra seria els nostres esforços per conjuminar cristianisme i socialisme). La meva formació havia estat d'allò més tradicional, tirant cap al fonamentalisme i el rentat de cervell (jo no havia sentit a parlar, encara, ni de Freud, ni de Jung, ni de Lacan, ni de Reich). I, per suposat, els meus formadors (professors i llibres, eren d'allò més tradicional i carca. Vaig tenir sort de la meva il.lusió per la literatura. Les bones novel.les em van donar una altra perspectiva i em van mantenir al bon camí.
Aquestes pinzellades ja us poden donar un tast del que vindrà després. Avui ho deixo aquí.
BURXETA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada