Continuo amb "Correspondència", any 1972 (estiu).
No sé si heu fet mai l'experiència de dedicar-vos, un matí de diumenge, a oïr un es quantes misses en diverses parròquies, Us ho recomano ben vivament. Degudament camuflat -unes ulleres fosques i una corbata són suficients-, ben proveïts de píndoles anti son, ben esmorzats, ben curats d'espants...us presenteu, a les vuit del matí (posem aquesta hora ben matinera perquè som al 1972 i per no aixecar sospites de parcialitat), a un temple qualsevol (bé: qualsevol no! Ha de ser una parròquia catòlica). Us barregeu convenientment amb els escassos fidels que, a aquestes hores i en aquest temps, encara van a missa. Observeu i escolteu. Repetiu això alguna vegada més durant aquest matí, fins a acabar en una missa de dotze o d'una. A la una, el tuf especial dels temples se us haurà ficat molt endins. i tindreu necessitat de ventilar-vos una mica.
No sabeu pas la quantitat de bestieses que hom ha d'aguantar en un matí. No sabeu pas la quantitat de paciència que es necessita per suportar els tres quarts que duren la majoria de les nostres misses dominicals.
BURXETA,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada